Cotxe híbrid

 La idea de combinar la propulsió elèctrica amb un motor de combustió interna té les seves arrels els primers anys del segle XX. Tot i això, va ser a partir de la dècada de 1990 quan els automòbils híbrids van començar a desenvolupar-se i comercialitzar-se en massa. El primer model híbrid àmpliament reeixit va ser el Toyota Prius, llançat al Japó el 1997 i posteriorment en altres mercats internacionals. El Prius va introduir un nou concepte de mobilitat, utilitzant tant benzina com electricitat per aconseguir més eficiència i reduir les emissions contaminants.

El funcionament d'un automòbil híbrid es basa en la combinació d’un motor de combustió interna i un o més motors elèctrics, que treballen de forma complementària. Els híbrids poden ser de diferents tipus, com ara paral·lels, en sèrie o combinacions de tots dos. Als híbrids paral·lels, tant el motor de gasolina com el motor elèctric poden transmetre potència a les rodes, mentre que als híbrids en sèrie, el motor de gasolina només actua com a generador per carregar les bateries i alimentar el motor elèctric. A més, els híbrids poden aprofitar l'energia cinètica generada durant la frenada i convertir-la en energia elèctrica per carregar les bateries, mitjançant un sistema anomenat frenada regenerativa.

Els motors elèctrics brinden una major eficiència energètica i, per tant, una major economia de combustible en comparació dels motors de benzina convencionals. Això condueix a una reducció de les emissions de gasos contaminants, com el diòxid de carboni (CO2), i contribueix a la lluita contra el canvi climàtic. A més, els motors elèctrics proporcionen un impuls addicional durant l'acceleració i milloren el rendiment i la capacitat de resposta del vehicle.