Cotxe hidrogen

 La idea de fer servir l'hidrogen com a font d'energia per a la propulsió de vehicles no és nova. Des de la dècada del 1960, els científics i enginyers han investigat i desenvolupat tecnologies de cel·les de combustible d'hidrogen. No obstant això, va ser a partir de la dècada del 2000 quan els fabricants automotrius van començar a produir i comercialitzar vehicles d'hidrogen a petita escala.

El funcionament d'un cotxe d'hidrogen es basa en una tecnologia anomenada cel·la de combustible. Al nucli, una cel·la de combustible és un dispositiu electroquímic que converteix l'hidrogen i l'oxigen en electricitat. Dins la cel·la de combustible, l'hidrogen passa per un elèctrode positiu (ànode) i se separa en protons i electrons. Els protons travessen una membrana d'intercanvi de protons cap a l'elèctrode negatiu (càtode), mentre que els electrons generen un corrent elèctric que es pot fer servir per alimentar el motor elèctric del vehicle. D'altra banda, l'oxigen es combina amb els protons i els electrons per formar aigua, que és l'únic subproducte d'aquest procés.

El cotxe d'hidrogen ofereix una alternativa als vehicles de combustió interna que utilitzen combustibles fòssils i generen emissions contaminants. En funcionar amb hidrogen, aquests vehicles només emeten vapor d'aigua, cosa que contribueix a millorar la qualitat de l'aire i reduir l'impacte ambiental. A més, l'hidrogen es pot produir a partir de fonts renovables, com l'energia eòlica o solar, cosa que el converteix en una opció encara més sostenible.