Motors i màquines tèrmiques

 Va ser a principis del segle XXI quan els automòbils elèctrics van començar a guanyar impuls novament. Amb avenços significatius en la tecnologia de bateries i el creixent interès en la sostenibilitat, els fabricants automotrius van començar a desenvolupar vehicles elèctrics més eficients i assequibles. El llançament del Tesla Roadster el 2008 va ser una fita important, ja que va demostrar que els cotxes elèctrics podien oferir un rendiment excepcional i una autonomia considerable. El funcionament d’un automòbil elèctric és notablement diferent del d’un automòbil de combustió interna. En lloc d'un motor de benzina o dièsel, el vehicle elèctric utilitza un o més motors elèctrics per propulsar-se. Aquests motors obtenen la seva energia duna bateria recarregable que es carrega mitjançant una font d’alimentació externa, com una estació de càrrega o un endoll domèstic. Quan s'activa, l'energia elèctrica de la bateria esdevé energia mecànica per impulsar les rodes del vehicle. E...

 La idea de combinar la propulsió elèctrica amb un motor de combustió interna té les seves arrels els primers anys del segle XX. Tot i això, va ser a partir de la dècada de 1990 quan els automòbils híbrids van començar a desenvolupar-se i comercialitzar-se en massa. El primer model híbrid àmpliament reeixit va ser el Toyota Prius, llançat al Japó el 1997 i posteriorment en altres mercats internacionals. El Prius va introduir un nou concepte de mobilitat, utilitzant tant benzina com electricitat per aconseguir més eficiència i reduir les emissions contaminants. El funcionament d'un automòbil híbrid es basa en la combinació d’un motor de combustió interna i un o més motors elèctrics, que treballen de forma complementària. Els híbrids poden ser de diferents tipus, com ara paral·lels, en sèrie o combinacions de tots dos. Als híbrids paral·lels, tant el motor de gasolina com el motor elèctric poden transmetre potència a les rodes, mentre que als híbrids en sèrie, el motor de gasolina no...

 La història del motor dièsel començà el 1892, quan l'enginyer alemany Rudolf Diesel va patentar un disseny innovador que feia servir l'alta compressió de l'aire per encendre el combustible. A diferència dels motors de gasolina que funcionen amb espurnes de bugia, el motor dièsel es basa en la ignició per compressió, cosa que el fa més eficient en termes de consum de combustible. El motor dièsel es va popularitzar ràpidament a causa de la seva eficiència i durabilitat. A mesura que avançava el segle XX, els motors dièsel van trobar el lloc en una àmplia gamma d'aplicacions, des de vehicles de transport terrestre fins a vaixells, locomotores i generadors d'energia. La seva capacitat per generar grans quantitats de torque a baixes revolucions els va convertir en lelecció preferida per a aplicacions que requereixen força i durabilitat, com el transport de càrrega pesada. La manera com funciona un motor dièsel és relativament simple però efectiva. En primer lloc, l'...

 El cotxe de gasolina, va ser una de les innovacions tecnològiques més grans del segle XIX. Tot i que diverses persones van contribuir al desenvolupament de l'automòbil, se li atribueix la invenció a Karl Benz, un enginyer alemany que va dissenyar i construir el primer automòbil amb motor de gasolina el 1885. Benz va fundar la seva pròpia companyia, Benz & Cie., el 1883 i va començar a treballar en el disseny del seu automòbil de benzina. El 1885, va presentar el seu primer model, el Benz Patent-Motorwagen, que es va convertir en el primer vehicle propulsat per un motor de combustió interna que es va produir en sèrie. El Benz Patent-Motorwagen tenia un motor monocilíndric de quatre temps de 954 cc i 0,75 hp de potència. Era un vehicle de tres rodes que podia assolir una velocitat màxima de 16 km/h. Benz va millorar el seu disseny els anys següents, produint models més avançats amb motors més potents i carrosseries més elegants. El cotxe de benzina funciona gràcies a un motor de...

La màquina de vapor va ser una de les invencions més importants de la Revolució Industrial. El seu desenvolupament es remunta al segle XVII, quan el matemàtic i físic francès Denis Papin va proposar una màquina basada en lús del vapor. No obstant això, la invenció de la màquina de vapor s'atribueix principalment a l'enginyer escocès James Watt, que a la dècada de 1760 va millorar significativament el disseny original de Papin. Watt va desenvolupar una màquina de vapor més eficient i pràctica, que es podia utilitzar per generar energia i propulsar maquinària. La màquina de vapor de Watt feia servir vapor per impulsar un pistó, que al seu torn movia una roda d'engranatges. Això permetia transformar lenergia tèrmica del vapor en treball mecànic. La màquina de vapor es va convertir en un element clau per a la producció industrial, ja que permetia processar materials de manera més ràpida i eficient que les tècniques manuals tradicionals. L'ús de la màquina de vapor va contri...

Hola soc en Mohamed Hannou, un alumne de 3r ESO D i en aquest blog parlare de la maquines que hi han hagut en aquests anys